La història del Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm (R.·.A.·.P.·.M.·.M.·.) és complexa a causa de la gran diversitat d’organitzacions que han utilitzat aquestes sigles, juntes o per separat. Cercant l’origen del Ritu trobem una primera filiació que prové del Ritu Primitiu de París al 1721, i tot seguit al 1779, del Ritu Primitiu de Philadelphes de Narbonne.
Posteriorment podem distingir tres períodes clau: El primer període és el de creació pròpiament dit i va de l’any 1814 a 1881. S’hi van crear el Ritu de Misraïm de 90 graus, el Ritu de Memfis de 95 graus i el Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria de 33 graus. La segona etapa es el període d’unificació dels ritus, que s’allarga fins al 1944, i el tercer període s’inicia després de la II Guerra Mundial.

Primer Període
Ritu de Misraïm
El més antic dels tres, es crea al voltant de 1813 a Nàpols i al 1814 s’implanta a França. El Ritu té 90 graus, dividits en quatre sèries: La primera, simbòlica, amb els graus d’Aprenent, Company i Mestre, que seguien el Ritual dels Moderns tal i com es practica avui en dia en el Ritu Francès. Seguien diferents graus de la Sèrie del R.E.A.A., però amb una gran quantitat de nous graus relatius al Mestre Escocès i a l’Arc Reial. La Segona Sèrie són graus de cavalleria, que culminen amb el de Cavaller Kadosh. La Tercera Sèrie són graus bíblics. La Quarta Sèrie es administrativa, de Sobirans Prínceps de diferents graus. Molt poques Lògies van treballar el Ritu, i aquest va ser clausurat en diverses ocasions per raons polítiques.

Ritu de Memfis
Al 1838, Jacques-Étienne Marconis de Negre (1795-1868) crea aquest ritu, consistent en 95 graus, o més aviat 62 graus Teosòfics afegits als 33 graus de la sèrie del R.·.E.·.A.·.A.·.. El Ritu consistia en els tres graus simbòlics del Ritu Modern (o Francès), la sèrie del 4t al 33è del R.·.E.·.A.·.A.·., i del 34è al 95è, nous graus sobre diferents Misteris de l’Antiguitat (Òrfics, Mitraics, Hermètics, etc.), agrupats en un Consistori Hermètic, un Sublim Concili i un Gran Tribunal.
A l’any 1862, Marconis de Negre va lliurar la patent del ritu al Gran Orient de França, fent una selecció dels graus més rellevants en ordre descendent i deixant-lo en 33 graus. Aquesta escala de graus es diferent als del R.·.E.·.A.·.A.·., doncs no treballa cap connotació de la tradició Judeo-Cristiana. Sobre aquesta base posteriorment es creara el Gran Orde Egipci del GOdF.

Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria
Aquest és el nom que va rebre el Ritu de Memphis de 33 graus a Amèrica del Nord, després de la seva incorporació al Gran Orient de França i la seva extensió als EUA. L’any 1872 l’anglès John Yarker rep la patent del Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria dels EUA. Com el grau 33 d’aquest ritu és el mateix que el grau 95 del Ritu de Memfis original, Yarker va decidir recuperar la sèrie completa de 95 graus i funda un Sobirà Santuari al Regne Unit. Aquest període acaba al 1881 amb la unificació dels Ritus Memfis i Misraïm per John Yarker i Giambattista Pessina i la creació d’un Sobirà Santuari Internacional al front del qual van posar a Giuseppe Garibaldi, que morirà un any després, succeint el mateix John Yarker com Gran Hierofant del Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm. El Ritu Antic i Primitiu de la Maçoneria entrarà en somnis a Europa, però seguirà a Nord Amèrica en el si del Sobirà Gran Consell de Memfis per als EUA.

Segon període
En aquest segon període s’unifiquen els Ritus de Memfis i Misraïm, unes vegades es practiquen amb una escala de graus comuns, predominant els 95 graus de Memfis, i d’altres per separat. En aquesta època s’incorporen els graus teúrgics Arcana Arcanorum (87è a 90è), que son pura màgia cerimonial d’invocació a forces elementals i jerarquies angèliques. Tanmateix, poc a poc, s’aproximen al Ritu i “l’enriqueixen” certes organitzacions para-maçòniques, com són la Rosa-Creu Cabalística, el Martinisme de Papus i l’Església Gnóstica de Bricaud, que es van posar sota l’ègida del Sobirà Santuari. Aquest període es caracteritza per la creació de diferents organitzacions en diversos països, on el ritu apareix i desapareix, acabant finalment amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, pels diferents països on es va difondre el Ritu, sota diferents organitzacions (Sobirans Santuaris) hi van passar els més grans místics i ocultistes de l’època. Noms com Papus (Gérard Encausse), Jean Bricaud, Theodor Reuss, Rudolf Steiner o René Guénon van formar part de les seves files. Aquest període acaba amb la mort de l’últim Gran Hierofant del Sobirà Santuari de França, Constant Chevillon, a mans dels feixistes francesos en l’any 1944.

Tercer període
La reactivació del Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm va tenir lloc a França després de la Segona Guerra Mundial. Al voltant dels anys 50. Robert Ambelain farà diverses gestions per reactivar el Ritu, primer amb el Gran Orient de França i després amb la Gran Lògia Tradicional i Simbòlica Ópera. Finalment, però, creà una Gran Lògia independent per al R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. (Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm), de la que més tard sorgirà el Sobirà Santuari Internacional. Cal remarcar que en principi, el R.·.A.·.P.·.M.·.M.·., com el Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.·.E.·.A.·.A.·.) i la gran majoria de sistemes del segle XVIII i XIX, sorgeix com un sistema d’alts graus. Tots ells tenen com a referència pel treball en les lògies blaves el ritu més utilitzat en tot el territori, en aquest cas a França i per tant el Ritu dels Moderns o Francès, que serà el de referència per als tallers simbòlics.

No serà fins l’època moderna, en particular a l’any 1967, en que Robert Ambelain publicarà les cerimònies i rituals dels tres primers graus, dissenyant dos rituals d’obertura i tancament de la Lògia en grau d’Aprenent, un de breu i un altre d’extens. Aquests són els utilitzats avui en dia per les Lògies del R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. del Gran Orient de França (amb la versió abreujada) i pel Sobirà Santuari Internacional reeditat pel mateix Ambelain, i amb  variacions diverses per totes les escissions sorgides d’aquest, majoritàriament organitzacions de caràcter piramidal que barregen maçoneria amb altres ordes iniciàtics, com els ja anomenats, Rosa-Creu Cabalística, l’Orde Martinista o l’Església Gnóstica Universal, sota el mestratge d’un Gran Hierofant ad vitam, que és l’autoritat temporal i espiritual de l’Orde. Aquestes organitzacions han plantejat molts problemes en el seu desplegament, bàsicament, per la falta de democràcia i per la inspiració opaca i esotèrica que tenen les decisions dels superiors de l’Orde.

La successió de Robert Ambelain en les diferents organitzacions que va fundar al llarg de la seva vida no va estar exempta de conflictes, de manera que es van crear diversos Sobirans Santuaris enfrontats entre ells. Aquest elenc de Sobirans Santuaris i les seves circumstàncies més o menys efímeres fa molt difícil establir si alguna d’elles té alguna mena de legitimitat superior a les altres. En qualsevol cas, no tenim noticià que cap d’elles s’integri o s’associi amb cap Obediència regularment constituïda. A l’any 1999 el GOdF restableix en el seu si, per als tres graus simbòlics, el Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm (R.·.A.·.P.·.M.·.M.·.), degut al creixent interès per una maçoneria de caire més “espiritual” i a demanda de molts Germans Maçons que procedint dels diferents Sobirans Santuaris en constant conflicte entre ells cercaven estabilitat i regularitat. Posteriorment a l’any 2001 es funda el “Gran Orde Egipci” dins del GOdF, per a treballar els graus filosòfics de la sèrie de 33 graus. Bàsicament els graus 12, 20, 27, 30, 31, 32, 33. Cap d’ells coincidents amb graus del R.·.E.·.A.·.A.·.

L’any 2018 la R.·. L.·. Porta de Denderah a l’Orient de Barcelona, que treballava els rituals d’Ambelain, sol·licita la seva incorporació a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola per a poder treballar el R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. de forma regular dins una Obediència liberal i igualitària. Gràcies a la gestió del seu Sereníssim Gran Mestre Xavier Molina, la GLSE obté la patent per als graus blaus del R.·.A.·.P.·.M.·.M.·. del Gran Orient de França, i al 2019 la R.·.L.·. Porta de Denderah s’inscriu en el registre de Lògies de la GLSE amb el número 84, sent la primera Lògia de l’Obediència que treballa el Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm.